dijous, 28 de març de 2013

Llocs.

Quan fem un viatge dues vegades, sempre regalem a les persones que ens acompanyen indrets que coneixem i en aquell moment passen a ser "els nostres indrets". De vegades ens apropiem de llocs que ens ha enssenyat una altra persona però que ens va fer sentir tan bé que volem compartir-ho amb eixa persona tan especial perque sabem, perque sí ho sabem, que ara serà més especial si cap! 
Al meu recent viatge he regalat indrets i panoràmiques amb la persona més especial que conec però també n'hem descobert de nous junts i crec que això és el que plena un viatge de records i rialles.
Regala indrets, memòries, sentiments...també són gratix! ^-^

dimecres, 20 de març de 2013

Por.

Ara quan tornava de l'acadèmia d'alemany he passat por. He entrat corrent al portal i he pujat les escales sense parar de mirar enrrere. El cor em bategava molt, molt, molt ràpidament. Quan per fi me trobat darrere la porta del meu pis, recolzada i acompasant de nou la respiració (després d'haver girat la clau!), he començat a riure. Les persones tenim por quan pensem que la nostra seguretat pot estar compromessa, quan pensem que correm un perill desconegut. Allò desconegut ens asusta. I això és el que ens pareix més irracional de tot però clar, la por sempre ha estat irracional fins i tot per aquells que aconsegueixen entendre-la. I per això ens rodetgem de persones que ens donen seguretat, que fan que la nostra vida tinga retalls de llum.
Quan la sensació de pànic ens abandona i el nostre cos es relaxa i conseguim sentir la felicitat de saber que allà on estem, no correm cap tipus de perill.

 "Para aprender las lecciones importantes de la vida, uno debe vencer el miedo cada día." Ralph Waldo Emerson.

dijous, 14 de març de 2013

Únics.



Mai hi ha dos persones iguals. Fins i tot aquelles que naixen sent iguals, no ho són. Sempre hi ha petites coses que ens diferèncien dels demés. Eixes coses són les que ens fan únics. L'humanitat és com un gran oceà compost per petites gotes d'aigua. Iguals a primera vista. Iguals en composició. I al mateix temps tan diferents en el fluir, en l'actuació, en el sentir... Som un gran oceà. Però cadascú té un paper important al seu camí. És per això que considere una absurditat intentar ser com una altra persona. Ser un mateix és molt millor que viure baix l'emprenta d'un rol o una imatge. Som únics i això ens fa especials.

"Casi todo el absurdo de nuestra conducta es el resultado de imitar a aquellos a los que no podemos parecernos." Samuel Johnson.

dimecres, 6 de març de 2013

Musa.

Havia tingut un dia molt llarg, llarg i pessat. Era un d'eixos dies en que no saps ben bé que estàs fent de la teua vida, ni cap on et dirigeixes. No tenia motius per ser infeliç i no es podia queixar perque els seus problemes eren com els de tothom, coses mundanes que en ocasions feroces perden importancia. Aixina i tot, no podia llevar-se aquella sensació de fatiga i fàstig que s'havia apoderat del seu cor. Li pessava, li feia mal...i pareixia que volgués fugir de les barreres que la seua propia pell constituien. No trobava una raó per aquell sentiment i això encara la frustrava més. No havia fet un somriure en tot el dia que a més a més i com si s'hagués possat d'acord amb el seu estat ànimic havia sigut un dia plutjós i ennuvolat. El que diriem un "fer la mà d'oratge". Va arribar a casa i per distraures va començar a endreçar-ho tot, la roba, els papers...possar ordre l'ajudava a no pensar en res.

I quan ell va arribar la va veure allí, amb aquella cara pansida i ho va saber, avui havia tingut un dia llarg i pessat. Sense dir res la va abraçar, van inhalar les seues respectives essències i cadascú continuà amb el seu fer. De repent, ella va decidir possar-se a escoltar música. I de sobte, com si un vent primaveral amb un poc d'aigua d'Abril i uns rajos del Maig la transformara, començà a ballar, a canturretjar i a menejar-se. Va girar el cap i el va mirar, somrigué. I continuà ballant.

Va ser aleshores quan el cor d'ell es va relaxar. Ja tornava a ser ella, la seua estimada. Vestint un somriure i ballant amb la música amb un moviment rítmic de múscles. Ell també va somriure. La seua musa havia tornat, la seua musa musical balladora i somiatruites.





De vegades, l'insipiració per a agafar les forces i tornar ens arriba d'una cosa tan mundana com una cançó.