tag:blogger.com,1999:blog-34508139447908277412024-02-06T23:35:06.135-08:00Dolçor, amb ce trencada.Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.comBlogger83125tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-45603067649335804892014-01-23T19:26:00.005-08:002014-01-23T19:26:47.250-08:00Per què serà que quan estem "<i>de finals</i>" és quan més temes per a discernir trovem? Crec que és una d'aquelles moltes coses que he aprés a acceptar sense ficar més impediments <i>(després de molts anys de pegar-li voltes i no trovar cap explicació). </i><br />
<br />
Aquesta vegada, m'ha vingut al pensament què fa canviar una persona? Quin mecanisme intern ens porta a fer eixe canvi visible?<br />
Certament no he arribat a cap conclusió i això em frustra una miqueta però supose que com tot, són coses que la vida et va responent poc a poc...<br />
<br />
Quàntes vegades heu escoltat la frase: <i>"Però això s'ha acabat, vaig a canviar?" </i> Moltíssimes. Infinitats de vegades. I molt poques ha sigut cert, per sort o per desgracia.<br />
Conec molta gent que volia canviar aspectes de la seua persona que a mi em pareixien meravellosos i molts altres que no es paraven mai a pensar en el canvi ni que la paraula <b>"INTERVENCIÓ"</b> aparegués volant al seu cap. La cosa és que realment no sé si s'hauria d'anomenar canvi, no estem canviant constantment? Cada dia som un poc més majors, cada dia hi ha alguna cosa diferent en nosaltres, fins i tot, quan no ens n'adonem. És extrany com el concepte de canvi <i><b>canvia</b></i> segons la prespectiva.<br />
<br />
No tinc molt clara la meua opinió respecte al canvi. No és que m'adapte malament -<i>encara que amb els anys crec que he perdut l'habilitat d'adptar-me tan bé</i>- però de vegades m'agradaria conéixer la raó dels canvis, no de tots, crec que això llevaria gràcia a la vida en sí, però si d'alguns.<br />
<br />
Com canvien les coses... fa dos segons estudiava negociació i ara desvarie a una pantalla en blanc...curiós, com a mínim, curiós.Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-25625229248471732642014-01-16T11:47:00.001-08:002014-01-16T11:47:50.476-08:00Tres mesos. Tot un trimestre i un poc més. Eixa és la quantitat de temps que feia que no entrava al blog. Ni al meu, ni a cap.<br />
<br />
No tinc cap raó de pes, simplement la vida. Entre els estudis, la poca pero profunda vida social, les relacions amb la familia i els projectes que vaig planetjant, hem quede esgotada al cap del dia. O això seria el que diri, però la realitat és que també ha hi hagut dies on simplement no tenia res a dir -weird- o no em venia de gust dir-ho.<br />
<br />
No vaig ara fer la reflexió del meu 2013. Com qualsevol altre any, ha tingut punts álgids i meravellosos i també punts baixos i dolorosos. D'aquest any passat, igual que dels anteriors, em quede amb la gent, els somriures i el gust d'estar pel simple plaer d'estar.<br />
<br />
A l'any nou, 2014, no demane res més que el que ja gaudeisc en ocasions, somriures, felicitat i força per afrontar tot el que vinga. Res que jo mateixa i els del meu voltant no pugam proporcionar-me.<br />
<br />
I només hi ha una cosa, una, que m'agradaria d'estacar: els Nadals. No, no vaig a entrar en una definició redundant, versionada i massa treballada com alguns i algunes fan, del que és el Nadal. Però aquest Nadal he gaudit d'una cosa que, visto lo visto, feia temps que no gaudia: la familia. I no, tampoc vaig a entrar en una d'aquelles definicions esponjoses, pel simple fet que hui no em ve de gust. No em malinterpreteu, sempre he gaudit de la meua familia. Podria dir, en un atac de sinceritat dolorosa, que quan més lluny he estat, més els he gaudit al tornar. La primera vegada que vaig experimentar aquest sentiment, em vaig sentir molt culpable. Infinitament culpable. Pero després vaig pensar que seria molt més útil aprofitar-me'n de la sensació i deixar-me portar. Va ser una gra desició.<br />
No sé com serán les altres families del món, però jo he comprovat que em puc divertir amb la meua familia, per molt dispars que sigam en edats i gustos. I no hi ha plaer més gran.<br />
<br />
Ahí teniu el Nadal, ja poden les males llengües soltar verí ^^<br />
<br />Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-63207521202391067922013-09-29T08:42:00.005-07:002013-09-29T08:42:50.876-07:00Oloraves l'essència d'aquella pell tan fina i suau com si de la millor ambrosía del món es tractara. Després del temps que havia passat, aquells braços que et rodejaven amb amor i l'alegria de retrovar-se. Havies anat créixent allà, cada vegada més amunt mentre el teu escut protector es quedava més petit. Malgrat el temps, notaves aquella calor que només eixos braços sabien donar-te i aquella seguretat que només eixa veu et fa adquirir.<br />
I en aquell moment no importava res més. No importava que l'última vegada que es trovareu va ser corrent, ni que als 18 anys havies decidit anar a viure a un pis deixant la casa, ni que vivies a 300km de distància, ni que ara comparties més secrets amb la teua parella, ni que feia tres mesos que no abraçaves aquella pell que sempre havia tingut eixa essència i era tan suau.<br />
Ara, en aquell moment, ereu tu i la teua mare. La que et trucava tots els dies i et renyia quan t'oblidaves de trucar. La que et repetia fins la sacietat com fer les coses que<u> ja</u> sabies fer. La que sempre et rodejava amb els braços i deia: <i>"estàs més flaca, no menges o què?</i>". La que et treia de les teues casselles amb la perfecció pròpia d'una mare protectora.<br />
<b>La teua millor amiga, la teua confident, el teu muscle i soport... </b><i>La teua mare, amb l'essència que només l'amor d'una mare sap trasnmetre. </i><br />
<i><br /></i>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1PpVJd2sBT1j0LE2d_yhkS5VVgH3KhxTa91oPB3sbQbQzktbqbbCRXmwyu_DANTkcR0Gm0-hBvCX9NywOZR5eW8D-K5gTFNQO0orQfdyDN1ZRfnUxM6cYlXXQQNiWYdtQMa-h4vL_mQk/s1600/DSC02261.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1PpVJd2sBT1j0LE2d_yhkS5VVgH3KhxTa91oPB3sbQbQzktbqbbCRXmwyu_DANTkcR0Gm0-hBvCX9NywOZR5eW8D-K5gTFNQO0orQfdyDN1ZRfnUxM6cYlXXQQNiWYdtQMa-h4vL_mQk/s320/DSC02261.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<b><span style="font-family: Arial; font-size: medium;">Toito te lo consiento</span></b></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">¿Te acuerdas de aquella copla</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que escuchamos aquel día</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">sin saber quién la cantaba</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">ni de qué rincón salía?</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">¡Qué ángel! ¡qué estilo!</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">¡qué sentimiento y qué voz!</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Creo que se nos saltaron</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">las lágrimas a los dos:</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">"Toito te lo consiento</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">menos faltarle a mi madre...</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que una madre no se encuentra</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">y a tí te encontré en la calle."</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">No vallas a creerte que esto</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">lo digo con mala intención...</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">pues sabes que por ti tengo</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">clavado en el corazón</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">el querer más puro y bueno</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que ningún hombre sintiera</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">por la que Dios, Uno y Trino</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">le diera por compañera.</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Pero me gustó la copla</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">y entra bien por soleares:</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">"Toito te lo consiento</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">menos faltarle a mi madre."</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Y me enterado, casualmente,</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que tú le faltaste ayer;</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">y nadie me lo ha contado,</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">pero yo lo sé.</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Que tengo mis amores</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">entre dos cariños repartidos...</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que si encuentro a uno llorando</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">es que el otro lo ha ofendido.</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Y mira que no me canso</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">de tus caricias constantes:</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">¿quieres un vestido? !catorce!</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">¿quieres un reloj? ¡de brillantes!</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Ni me importa que la gente</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">vaya de mí murmurando</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que si soy pa ti un muñeco,</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que si me has quitado el mando,</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que si en la diestra y siniestra</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">tienes un par de agujeros</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">por donde se van al mar</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">los ríos de mi dinero...</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">¿y a mí qué?</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">con tal de que a mi vera</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">tú jamás te me separes,</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Toito te lo consiento</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">menos faltarle a mi madre.</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Porque ese mimbre de luto</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que no levanta su voz,</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que en seis años no ha tenido</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">contigo ni un sí ni un no;</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que anda como un pavesa,</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que no gime ni suspira,</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que se le llenan de gloria</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">los ojos cuando nos mira...</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que me crió con su sangre,</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que me llevó de la mano</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">pa que yo me santiguase</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">como todo buen cristiano;</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Que en las cancelas del hijo</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">consumió su juventud</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">cuando era cuarenta veces</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">mucho más guapa que tú...</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Tienes que hacerte de cuenta</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que la viste en los altares</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">y ponerte de rodillas</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">antes de hablarle a mi madre.</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Porque este amor que te tengo</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">se los debes a su amor,</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que yo me casé contigo</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">porque ella me lo mandó.</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Conque a ver si tu conciencia</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">se aprende esta copla mía</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">muy semejante a aquel canto</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que escuchamos aquel día</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">sin saber quién lo cantaba</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">ni de qué rincón salía:</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">¡Desde la cuna! ¡a la madre de mi alma</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">la quiero desde la cuna!</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Por Dios, no me la avasalles</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">que madre no hay más que una,</span></div>
<b><i><span style="color: purple; font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;"></span></i></b><br />
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">y a ti... a ti te encontré en la calle.</span></div>
<div style="margin-bottom: 5px; margin-top: 5px; text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><b>Rafael de León.</b></span></div>
Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-66947501662737832842013-09-20T10:58:00.001-07:002013-09-20T10:58:09.372-07:00T'en vas pas!La gent del teu voltant parlava un idioma que amb dificultat et deixava expressar-te. Les costums, els olors, els sabors, les sensacions...tot era diferent. Et trovabes com una extranya que havia aterritzat al país del formatge pudent com si fos "<i>Papa Noel</i>" amb un regal que tots havien estat anys esperant. I tot eren somriures, abraçades i trios de besos per tot arreu <b>(recorda que són tres! et reprenies mentalment).</b><br />
I d'això ja feia quasi tres anys, la dificultat és canvia per les ganes d'aprendre, la sorpresa i la -de vegades- incomoditat per una sensació d'esta a "casa" i els sabors i olors ja eren reconeguts amb nostàlgia pel teu cervell. El que no havia canviat eren els somriures -que ara els acompanyaven riures-, les abraçades i els trios de besos <b>(perqué sempre són tres!). </b><br />
I aquells petitos que s'amagaven a les faldilles de les mares tímidament ara et plenaven de picoretes, besos i abraçades mentre et demanaven: <i>Tattie, t'en vas pas!</i>Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-28319771978069334702013-09-19T12:57:00.001-07:002013-09-19T12:57:27.708-07:00Camino de Santiago.<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;"><i>Des de que vaig tornar del camí que tinc aquesta entrada a mitges però mai trobava un moment per a acabar-la. Bé, el moment ha arribat mentre espere que el bacallà s'acabe de fer al forn.</i></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;"><i><br /></i></span>
A mitjans del mes d'Agost vaig anar a fer el "Camino de Santiago" -i perdoneu que ho posse en castellà però no m'agrada com sona en valencià, serà el costum- amb el meu novio i tres amics. Portava ja un any darrere de tots intentan convencer-los però quan no era per una cosa era per una altra i finalment vaig decidir que aniria a fer-lo i si volien acompanyar-me genial, sinó, no em feia res anar a meditar sola.<br />
Vam ixir el dia 14 de nit per arribar a Astorga el dia 15 de matinada després de 7 hores de cotxe infernals -de les quals vaig haver de conduïr dos-. Una vegada allí, Julien (el famós pirata) va anar a deixar el cotxe a Santiago i tornaria en bus i els demés vam estar fent temps mentre esperàvem que obriren l'albergue (van tardar tres hores però ens va semblar una eternitat). L'endemà a les 7 del matí vam començar la primera etapa: Astorga-Rabanal del camino. Uns 22 km per a començar, jauja deiem... No va ser la meva millor etapa però la vaig conseguir acabar en un passable temps de 5 hores. Després va arribar la esperada -que ignorants que vam ser- baixada de fins a Ponferrada. Normalment una baixada està molt bé però quan són 12km seguits per una muntanya pedregossa...bé, la cosa canvia. Aquesta etapa vam tardar molt a fer-la ja que eren 32km i vam arribar de manera que vam haver de dormir en el patí d'un monasteri i les primeres ampolles van fer acte de presència. Pot sonar malament, però la nit al ras va ser molt divertida -i incòmoda- la part negativa és que un company va portar tantes ampolles que va haver de tornar a casa.<br />
<br />
El problema "ampollil" -com el vam batetjar- no ens va abandonar en cap moment però com que venim d'una casta de valents, vam continuar el nostre camí.<br />
<br />
Crec que mai he gaudit un viatge com vaig gaudir d'aquest. He compartit amb amics molts moments únics, paissatges preciosos, converses i rises que animaven a tothom. L'esforç és feia notar cada dia però quan arribaves sabies que valia la pena. Van estar uns dies molt divertits i sobretot perfectes. A la nit sopava amb gana, em sentia agraïda de cada troç de pa i de cada llit a la nit, i crec que aquella experiència sí que m'ha canviat una miqueta.<br />
<br />
Quan vam entrar a la plaça i vaig veure la catedral, estava eufòrica. I quan em vaig parar davant aquell monument que ha presenciat el pas de tants peregrins ilusionats, cansats, orgullosos, emocionats... no vaig poder evitar les llàgrimes.<br />
<b><span style="font-size: x-small;">A les huit del matí, mentre el Sol despuntava nosaltres contemplàvem la magnificència d'un monument que sap que és la recompensa i el sofriment.</span></b><br />
<br />
He conegut gent increíble al camí, he trobat llocs que pareixien trets de l'imaginació de Tolkien, he compartit menjar amb desconeguts i he rebut els ànims de molts. I d'ací uns anys,<b> tornaré</b>. Perqué la recompensa després de 10 dies, 260 km i plors de dolor, és inmensa.<br />
<i>És curiós que quan entres a la plaça i et posses davant la catedral et sents inmensament gran davant aquell gegant de pedra.</i><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-AoQoH2JbgHp9XlFlfMuvKEfinfzdMHr5DEryIc-e045wYxnsFfydhZziYcYCmWPWT3fjFdjsblHOIDQegCAcmt9VjCFB3AzUQmiNu-oaICtePPXs8nNnwjxTP-sKyETeL1UpBVmwats/s1600/CAM00621.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-AoQoH2JbgHp9XlFlfMuvKEfinfzdMHr5DEryIc-e045wYxnsFfydhZziYcYCmWPWT3fjFdjsblHOIDQegCAcmt9VjCFB3AzUQmiNu-oaICtePPXs8nNnwjxTP-sKyETeL1UpBVmwats/s320/CAM00621.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un lloc preciós prop d'Arzúa.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguBuJNtGMTHG2ib83s9YQCmO7u930pIphmdzwdsckweEYnlWP3-7REjAviD2XkeAAmGqN7-tEhW-4u2OocI7WPTLhD5zDGQMV3xjhxm-qFYIKtxtaNpZP8UtyzwjaPMKTLmusumn4f8Sc/s1600/CAM00650.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguBuJNtGMTHG2ib83s9YQCmO7u930pIphmdzwdsckweEYnlWP3-7REjAviD2XkeAAmGqN7-tEhW-4u2OocI7WPTLhD5zDGQMV3xjhxm-qFYIKtxtaNpZP8UtyzwjaPMKTLmusumn4f8Sc/s320/CAM00650.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La gran arribada de matinada.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBExNz98EOopY4vBPIlIypJQngO0wyIZumJlkweufIPzLEU08swzkcU620PsBG_c4mTbQ8S-WZO-o_G4e0yw0lR0u0F9YVoLA83gL_9G2zJAWAYTTTKSZ0BBfNioociSjjzvbJA8RM1wQ/s1600/CAM00665.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBExNz98EOopY4vBPIlIypJQngO0wyIZumJlkweufIPzLEU08swzkcU620PsBG_c4mTbQ8S-WZO-o_G4e0yw0lR0u0F9YVoLA83gL_9G2zJAWAYTTTKSZ0BBfNioociSjjzvbJA8RM1wQ/s320/CAM00665.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'orgull d'haver arribat :)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisTtBKKzFp333J8Bso8QRLEXf4v6kKr_zUq-oRR7AlFQNs2tsm9ENaEKEQmkl3zbnJS_eL6srimc6BkrmemHKZnIlF7agRPTTsI-KbhqoYImyBeznHtNp3o8Q12H28VR_ZJby5NFZbC0A/s1600/CAM00673.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisTtBKKzFp333J8Bso8QRLEXf4v6kKr_zUq-oRR7AlFQNs2tsm9ENaEKEQmkl3zbnJS_eL6srimc6BkrmemHKZnIlF7agRPTTsI-KbhqoYImyBeznHtNp3o8Q12H28VR_ZJby5NFZbC0A/s320/CAM00673.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tot ben ple que 260km donen per a molt de segell!<br /><br /><br /><div style="text-align: left;">
<br /></div>
</td></tr>
</tbody></table>
Ja que estàvem vam aprofitar l'ocassió per anar fins a Fisterra. Quin lloc més preciós! Realment paréix el fi del món, tan en pau, tan apartat i tranquil. I després un llarg viatge de 10h fins a casa però va meréixer la pena sense dubtar ni un segon!<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKezlv2nDZX7VKqfN1SgUAqFec2MRftUrtaaOBfw-ntbrRHOnW0y5xhe3itiz0S0lSwdM59dFwuG6rWACykwHdWLOpVPZzNH-crVjjQ3tB8cfAvy9LtKtgztBFyavGiVeArVTvw3QpZsA/s1600/CAM00685.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKezlv2nDZX7VKqfN1SgUAqFec2MRftUrtaaOBfw-ntbrRHOnW0y5xhe3itiz0S0lSwdM59dFwuG6rWACykwHdWLOpVPZzNH-crVjjQ3tB8cfAvy9LtKtgztBFyavGiVeArVTvw3QpZsA/s320/CAM00685.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La creu de Fisterra.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtz_7vIrivOTaK2-1kSLg5tH-RMkNwB5Ja2GTKc5IZlRsH7TcyPx7BvJ5WgJrn3lWqAneBLuJ9BicIQLcRewVLkSW44QYXPCwJUyDSdA5QGbZFZxX8OW6CeiYFVIHJR9i5w8UOMHY41JA/s1600/CAM00687.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtz_7vIrivOTaK2-1kSLg5tH-RMkNwB5Ja2GTKc5IZlRsH7TcyPx7BvJ5WgJrn3lWqAneBLuJ9BicIQLcRewVLkSW44QYXPCwJUyDSdA5QGbZFZxX8OW6CeiYFVIHJR9i5w8UOMHY41JA/s320/CAM00687.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Km 0 del camí, El final en el principi.<br /><br /></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-40817685736128800012013-08-31T18:26:00.006-07:002013-08-31T18:26:57.407-07:00Fa temps vaig parlar de la<u> "situació emocional durant el canvi estacional"</u> amb la psicóloga. Recorde que em va dir que les relacions que s'iniciaven a l'estiu, o al decembre, no acostumaven a tindre una llarga duració perqué són en eixos moments quan el nostre cos experimenta els canvis emocionals de l'estació.<br />
<br />
Jo no vull qüestionar la psicologia <i>-després de tot estic compartint vida amb un futur psicòleg-</i> però jo diria que és més bé el temps. A l'estiu i al decembre (<i>pel fet de les vacances de Nadal i l'esperit i blabla..</i>.) tenim més temps per compartir i per "no fer res". És eixe tipus de "no fer res" el que ens permet adonar-nos més detingudament del que tenim al voltant <i>-i de<b> QUI</b> tenim al voltant-</i>. És per això que moltes relacions s'inicien en aquestes dates. Imagine que després factors com el congeniar, compartir interessos... també tindrà molt de pes en el desenvolupament de la relació, però el temps és fundamental.<br />
<br />
Clar, que a totes les relacions el temps és la clau (<i>i el pany</i>) per a que tot funcione però a aquestes se li ha de dedicar més temps si cap. Compartir moments, bons o dolents, conéixer eixa persona quan viu baix l'estrés de la monotonia quotidiana és important. I ho és per una raó ben simple: quan podem estimar una persona en la quotidinitat de la monotonia és quan ens asegurem que són l'element especial del nostre plat principal.<br />
<br />
<br />
<b><u>TEMPS.</u></b><br />
<br />
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Anàvem pels carrerons de la mà,</span></i><br />
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">com dos adolescents engrescant,</span></i><br />
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">tu em miraves melindrós,</span></i><br />
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">aquell instat quotidià.</span></i><br />
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Era el nostre moment ideal,</span></i><br />
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">jo un somriure mig negat.</span></i><br />
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">La monotonia trencada a trocets,</span></i><br />
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">composant la melodia,</span></i><br />
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">els nostres secrets indrets,</span></i><br />
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">composant el dia a dia. </span></i><br />
<i><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></i>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Rosa Cebolla Perpiña. </span><br />
<br />
<br />Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-20820529586608444722013-08-03T04:18:00.003-07:002013-08-03T04:18:53.233-07:00<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><i>“Dicen que el tiempo cura las heridas, no estoy de acuerdo, las heridas perduran. Con el tiempo la mente, para proteger su cordura, las cubre con cicatrices y el dolor se atenúa, pero nunca desaparecen”.</i> (Rose Kennedy)</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 18px;">Aquesta frase l'he escoltat a un capítol de "Mentes Criminales" ja fa uns dies i no podria estar més d'acord. Tothom tenim alguna cosa que pensem que podriem haver portat millor, haver actuat d'una altra manera... La realitat -per trist que ens semble- és que no podem tornar enrrere en el temps, s'ha de viure amb les errades i amb les males decissions. Són estes les que ens ajuden a cambiar i continuar endavant, són les lliçons de la vida les que ens emboliquen i atenuen el nostre patiment. </span></span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 18px;">No sóc una persona que s'arrepentisca molt assovint -i prendria el risc de dir que ho he fet unes 3 o 4 vegades en els meus vint anys- perqué pense que si en aquell moment vaig actuar així, no va ser amb fretat. </span></span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 18px;"><br /></span></span>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #333333; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="line-height: 18px;"><i><b>Al capdavall la vida és un ball.</b></i></span></span></div>
<span style="color: #333333; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="line-height: 18px;"><i><b><br /></b></i></span></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvv9Uc-GKnFRzOmQqM63kENW9UrIFdKgPReua66tN3vrHESoCymB-z8w_bPEwYgk3LrCkSBVx5wHCfovwKU4DgqeE6ptB6enAenHhrtzGHkyeqGsLlikIRVbNwNMf5bkSTQ8PBCaAb-38/s1600/DSC05136.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvv9Uc-GKnFRzOmQqM63kENW9UrIFdKgPReua66tN3vrHESoCymB-z8w_bPEwYgk3LrCkSBVx5wHCfovwKU4DgqeE6ptB6enAenHhrtzGHkyeqGsLlikIRVbNwNMf5bkSTQ8PBCaAb-38/s320/DSC05136.JPG" width="240" /></a></div>
Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-34489606033860740182013-08-02T02:50:00.003-07:002013-08-02T02:54:34.722-07:00<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-small;"><i>Buscant les angunies de la nit,</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-small;"><i>dins un cel que comença a defallir,</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-small;"><i>res és senzill quan s'ha de dir,</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-small;"><i>sentiments que enfilen caminades al teu pit.</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-small;"><i>Hi havia dies on no sabies mirar,</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-small;"><i>por arrelada a un racó mental.</i></span></div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Els sorolls de la nit sempre són incerts. I moltes vegades aconsegueixen intimidar fins i tot el més valent. És cert que molta gent (<u>bastant excèptics en ocassions)</u> creuen que deixar-se asustar per una cosa tan simple com el cruixir d'una escala de madera o els sorolls "propis" d'una casa és bastant absurd. Ara bé, els sorolls de la nit no tenen perque ixir de la casa en sí mateixa, poden vindre també de la nostra propia ment. Amb el pas del temps he comprovat que una nit d'insomni pot esdevenir una gran inspiració, sí, però també el camí més obscur per a profunditzar en els nostres propis pensament. I com totes les ments humanes, en algún racó d'aquestes es troba la nostra por. És a les nits quan les pors prenen més forma, estem més relaxats i aquells recòrds dolents tornen per fer-se més presents que mai. De vegades resulta absurd com ens enganyem a nosaltres mateixa, quan ens aborda un recòrd dolent i pensem ràpidament en qualsevol altra cosa per defugir del patiment. És en aquestos moments on ens mostrem tal i com som, és en els moments en que estàs abraçant aquella persona que estimes, mentre plores desconsoladament per la marxa d'un ésser estimat, quan no vols creure que no el tornaràs a veure mai, ni a tocar, ni olorar...res, és en eixe moment quan aquella persona que comparteix amb tu un lligam d'estima intenta fer que veges la realitat, intenta fer-te entendre que tots marxem, i en aquell mateix instant en que tu, rotundament et negues a parlar o pensar en eixe mateix fet -<i>perque no soportes pensar que un dia no estarà ahí per aguantar-te quan caus i això et flema el cor infinitament</i>- quan mires eixa persona i enten que ara no vols dosis de realitat. Ara vols plorar, abocar l'ànima en un sospir al finalitzar i demà, ja seràs realista. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Pot ser molta gent pensa que sóc una ximpleta per -<i>alguna que altra vegada-</i> creure que hi ha alguna cosa màgica al món, que pot ser aquelles criatures fantàstiques sí que són reals. Ho sé, pareix que estiga desvariant molt però realment crec que és una forma positiva de vore el món. Pense que si en aquest món existeixen coses tan repugnants i horribles com masacres, assassinats, suicidis, corrupció, etc, també hi haurà coses meravelloses com nanets, fades, ninfes i el yeti. </div>
Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-76343547959191008902013-07-25T08:50:00.003-07:002013-07-25T08:50:22.805-07:00Em negue rotundament a la simplicitat dels dies. I és pot ser eixe el meu major defecte, al temps que la meua major virtut.<br />
Sóc incapaç d'aguantar més d'una setmana de monotonia. No sé si és per mania o perqué, i no ho sé ni tampoc m'importa. No vaig a negar que en més d'una ocasió em comporta problemes d'estats d'ànim però crec que en val la pena.<br />
I així mateixa em negue a la simplicitat de pensar que la vida de tot allò que deixe enrrere es queda així, que roman inalterable. Supose que és perqué m'agrada tornar i veure en que ha canviat i quin paper va aportar la meva marxa a eixa alteració.<br />
De vegades m'agradaría ser un collar en comptes d'una persona, o una pulsera, no sé...ha de ser realment emocionant causar eixa reacció sent una cosa tan menuda. Encara que si ho compares, tots som com pulseres al nàixer, només que venim al món cobertes de sang i tintiletjant.Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-55942799994724619642013-06-04T12:20:00.003-07:002013-06-04T12:20:48.497-07:00<i>Aquest post serà llarg... </i><br />
<br />
És el primer que m'ha vingut a la ment quan he decidit escriure. Normalment són més llargs del que pretenc perque sempre me'n vaig per les rames <span style="font-size: x-small;">(com ara mateixa!</span>). Bé, tot m'ha vingut a la ment quan he fet una pausa dels estudis <i>-estic fins els nassos de la H.de la Comunicació-</i> i he mira't el Facebook. He vist que el meu antic institut havia pujat fotos de la graduació d'aquest any i m'ha entrat la nostàlgia. Que ben pensat, no sé de que, si n'estic ben contenta d'haver deixat aquella etapa enrrere.<br />
Mirant, mirant he trobat la meua graduació -quin cabell i que "m'acissa" m'he vist- i també d'altres activitats que vaig realitzar allí. M'he emocionat quan he vist fotos del meu antic professor de educació física, Manolo, perque va morir fa dos anys de cop i volta <i>-era un home molt sà-</i> i a mi em pillà a<u> Los Angeles</u> i no vaig poder assistir al seu soterrament. Va ser un colp molt dur per a mi i crec que per això encara no he tornat a visitar cap mestre...<br />
Però també tinc molts bons records, sobretot amb la professora de religió i la de llatí. Van ser com dues mares molt diferents al mateix espai i crec que a les seues aules he crescut més que a cap altre lloc. Està clar que hi ha coses que no vull recordar de l'institut i hi ha d'altres que per molt que m'esforce mai podré recordar... Tampoc és que jo fóra d'eixes que sempre estàn buscant l'atenció de la càmera o que s'apunten a tot (moltes vegades per rebre atenció) i certament, al final passava un poc en general. No tinc eixe<b> SUPER </b>record que tenen moltes persones però tinc petits raconets de la ment molt marcats.<br />
Allí vaig trobar els que avui considere els meus amics <b>-els verdaders-</b> i en certa mesura va ser un camí per torbar al meu company de viatge <i>-més o menys de película a la porta de l'institut amb la conversa més banal del món-.</i><br />
<br />
Encara que com he dit, no tornaria a l'institut. Si ho compare van ser temps molt bons, amb moltes rises i no massa preocupacions (<span style="font-size: x-small;">excepte al final</span>) i ara tot és una miqueta més complicat però també és una miqueta més autèntic. Supose que és l'adrenalina de viure el dia a dia, l'aguait a un futur...No ho sé.<br />
Aquells eren temps d'estar amb un peu dins i l'altre fóra d'una bombolla impermeable, ara n'estic fóra més exposta però també amb més protecció <i>-a nivell individual-</i>.<br />
Només m'agradaria poder tornar a aquelles aules d'aci uns quants anys, mirar el pupitre i vore encara aquella jove amb els cabells de dos colors, cantant cançons de Disney per matar l'avorriment a la classe d'economia.<br />
Adonar-me'n que aquella espura aventurera continua essent amb mi i que les ganes de lluitar per un futur digne no s'han evaporat.<br />
<br />
<br />Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-85738303066753941992013-05-26T15:10:00.003-07:002013-05-26T15:10:32.077-07:00Hi ha que saber mirar. Perqué moltes vegades mirem sense parar-nos a mirar amb deteniment. I està bé passar ràpidament i deixar que la ment agafe totes les dades que siga possible <i>-per oblidar-les més pronte que tard-</i>.<br />
<br />
He pensat molt en l'importancia dels punts de vista. Que cadascú mire com li vinga de gust <strike>(que ací ja retallen prou llibertats com per a arriscar-nos a opinar massa),</strike> però el més important és saber que el que vegem pot no ser el que estem mirant. Jo sóc molt toçuda <i>-ma mare sempre ho diu i ho rediu-</i> però he aprés a que les coses no són com pareixen ser (fins i tot quan insistim en que ho han de ser).<br />
Per desgracia hi ha toçuts que insisteixen en que el que estàn veient (o fent veure als demés) és exactament el que <i><b>hi ha</b></i> que vore.<br />
<br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">De vegades quan vaig pel carrer veig petits barrufets canturretjant i petites notes musicals de les orelles de la gent, roses vermelles naixent de les teulades dels veïns i l'aire ballant amb els cossos lleugers de la gent.</span>Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-50064305701287364962013-05-20T03:39:00.003-07:002013-05-20T03:39:38.387-07:00<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Mai pensem quanta falta ens fa alguna cosa fins que ens veiem privats d'elles.</b></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: left;">
Pensem que tot és infinit. Que res s'acaba. Però les coses no són així. Si nó no hi haurien aquelles dites que t'animen a fer les coses ara i no esperar. Tampoc existirien aquelles sinfonies que canten al <i>CARPE DIEM.</i> </div>
<div style="text-align: left;">
Els humans som criatures de costums i som criatures tan extranyes que normalment apreciem allò que tenim quan ja no és nostre. I ahí radica el problema de l'eternitat. Res és etern. També som curiosos perqué quan ens acostumem oblidem l'altra costum... No sé, últimament els meus pensament són tan inconexos que no sé què fer. </div>
<div style="text-align: left;">
Sort tinc de que res és etern,<i> ni els dolors d'una operació ni les ments inconexes estresades perqué venen els examens. </i></div>
Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-10999454199842091052013-05-14T13:30:00.001-07:002013-05-14T13:30:56.342-07:00Estic asustada. No tinc por però sí susto. Perdoneu si no es compren.molt bé l'expressió però és el que es diu a ma casa quan una persona té una miqueta de por -només una miqueta eh?- i jo ara en tinc.<br />
És molt curiós com enfrontem aquestes situacions...jo normalment intente no pensar-ho i em concentre en aquelles coses -menudes però importants- que faràn que el dia siga igual que un altre. És a dir, intente llevar-li l'ansietat que tindria un dia assenyala't.<br />
Bé, demà m'operen de la munyica esquerra i no se quan podré escriure.<br />
<br />
Espere sobreviure (a l'abstinència de l'escritura).Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-79079828730799432622013-05-13T07:22:00.003-07:002013-05-13T07:22:33.967-07:00La xafogor del dia i la calor de la nit fa que tot em passe més de sobte. No només em fa mandra anar a classe (degut al bon temps i les ganes d'estar al carrer), costa concentrar-se perqué t'entra eixa somordera de després d'haver plenat la panxa, o la digestió es fa més pesada perqué s'acosta l'estiu...No només això. També de sobte he mirat el calendari i estem a mitjan Maig. Ai, ai, ai...d'ací una setmana una noticia important i presentar treballs finals, d'ací dos setmanes entraré en la vintena i començaràn els finals, d'ací un mes els estaré acabant i d'ací dos mesos ma germana ja serà una dona casada i jo estaré camí a<i> Beijin.</i><br />
<br />
<i>I jo em pregunte,</i><b> d'on a eixit tot açò? Què feia jo mentre tot això passava? On era? </b><br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-6662720989354618332013-05-07T10:56:00.003-07:002013-05-07T10:56:54.869-07:002 Anys.L'equivalent a la superació d'un equador que tothom veia molt llunyà quan començarem i que pareix que va ser ahir quan va arribar.<br />
Sempre dic que no hi ha paraules per descriure açò que estem vivint però mai em cansaré de buscar-les perqué van ser les paraules les que ens van unir (<i>i algún anime de pirates també hi havia per ahí</i>). Des de que tu vas aparéixer que ja entenc perqué la vida va ser tan dura de vegades amb mi i és que ser tan afortunada com ho vaig ser -<i>i ho sóc</i>- jo s'ha de compensar amb alguna dolenteria a la vida.<br />
<br />
No m'agrada fer estaments estàtics perqué saps que sóc una persona de canvis constants. M'aborreix la rutina encara que quan no la tinc la necessite. Per això és tan <i>màgic.</i><br />
<br />
<b>Perqué des d'avui fa dos anys, cada dia em torne a enamorar: un somriure, una mirada, un sospir i el més important, la certessa -que només tenen els amants- de saber que no té final.</b><br />
<b><br /></b>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc_V1523yFsW-VSQuTHszPdP20yTHeSeXMXOsjcPo8vwK4YIXUOhcdxZlH9gQ_mEBZvPx8T2Ok09nNpfuIuXMUqH1NkHLeuQAbP3lH4Ofnl97BJTJMUueN6NOOE1n7Qbx6XHPk_Igd2Qo/s1600/P1000714.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc_V1523yFsW-VSQuTHszPdP20yTHeSeXMXOsjcPo8vwK4YIXUOhcdxZlH9gQ_mEBZvPx8T2Ok09nNpfuIuXMUqH1NkHLeuQAbP3lH4Ofnl97BJTJMUueN6NOOE1n7Qbx6XHPk_Igd2Qo/s320/P1000714.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUFIWFmaCIRtSO-KeRME2aG85Yv4KIqgF9So_xrZd_FYqHAUpmUtCXvC7daGx1ftxPFptefgwV7MPMg8vuf-CKgbm6Q9DAMTwEGbv_qqO0A1tMB9-OiSRp79Pgpdu4usw5tzkk0FCD-lc/s1600/P1000744.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUFIWFmaCIRtSO-KeRME2aG85Yv4KIqgF9So_xrZd_FYqHAUpmUtCXvC7daGx1ftxPFptefgwV7MPMg8vuf-CKgbm6Q9DAMTwEGbv_qqO0A1tMB9-OiSRp79Pgpdu4usw5tzkk0FCD-lc/s320/P1000744.JPG" width="240" /></a></div>
<b><br /></b>
<div style="text-align: center;">
<i>I jo pensava que aquell amor que venia Estellés, tan pur i sofocant no existia...i aleshores vas aparéixer tu.</i></div>
Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-12757975809814792512013-05-07T04:41:00.001-07:002013-05-07T04:41:23.861-07:00Quan dos persones comencen una convivència sempre hi ha coses curioses, coses bones -i coses no <b>tan </b>bones- que s'han de tindre en ment. Sobretot si els habitants són parella. Però per a mi una de les coses més curioses és el dormir. Suposadament hauría de ser el moment en que<i> menys</i> interacció hi ha entre dos persones, el moment que menys <i>canvia</i> i resulta ser tot el contrari.<br />
En un principi pot pareixer una cosa fàcil però no ho és. Primer comencen els típics problemes de: m'has destapat mentre dormiem, no trobe la posició adecuada, ara ens enganxem, ara no, ara esta cama ací, aquell braç allà...i si fa calor, sempre farà <i>massa </i>calor. Però curiosament -<i>i aquesta és la part interessan</i>t- quan passa el temps la gent s'adapta, una de les poques coses que fem bé alguns humans, i acaba no estant tan malament. I més curiós és quan pel motiu pertinent et toca dormir lluny <i>d'eixa persona</i>. De cop i volta trobes a faltar aquell braç que no està on no ha d'estar, aquella cama que pesa, aquella xafogor que és <i>massa.</i><br />
<br />
<b><span style="font-size: x-small;">I és que quan dos persones acompasen la respiració a la nit, el silenci de l'abscència és més dur que una nit sense dormir.</span></b><br />
<b><span style="font-size: x-small;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: x-small;"><br /></span></b>Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-20043018682656059022013-05-03T04:25:00.001-07:002013-05-03T04:25:07.933-07:00Ella pintava. Feia croquis, esquetxos... li agradava la sensació del carbonet acaronant el full. I pintava sempre. I sempre eren obres d'art, clar als ulls de l'artista no hi ha res més real.<br />
Un dia va aparéixer ell i li pinta un somriure a la cara. El sentiment més humil representant una gran obra d'art!Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-15799944883160924642013-05-01T13:55:00.000-07:002013-05-01T13:55:03.866-07:00Coses menudes.<i>Faràs coses menudes. </i><br />
El meu iaio des de ben xicoteta sempre em deia que <i>faria coses menudes</i>. Jo, al principi, no l'entenia molt bé perqué pensava que faria el mateix que fa tothom: anar a clase, créixer, anar al <i>cole dels majors</i>, créixer, anar al institut de la teta, créixer, i el que pasaria després era un temps molt llunyà. Quan vaig créixer un poc, allà els huit o nou anys, m'enfadava amb ell quan em deia això. I és que jo no volia fer coses menudes, jo volia fer coses grans, coses <b>ENORMES</b>! Jo volia marcar la diferència, volia ser algú, volia arribar més enllà d'on mai arribava a pensar quan pensava en el futur. I ell continuava: <i>faràs coses menudes</i>.<br />
L'últim any que va estar entre nosaltres sempre que anava a visitar-lo (que era practicament sempre) m'ho repetia. Jo, al final, li vaig dir que tenia raó que faria coses menudes però jo ho deia perqué havia passat uns anys molt dolents un poc abans i pensava que mai faria res d'important. S'havia minat la meua confiança.<br />
Va ser aleshores quan em va dir:<i> t'he dit que faràs coses menudes, no que seràn insignificants.</i><br />
I ara que ja no està i ha passat un temps me n'adone que tenia raó, estic fent moltes coses menudes. Perqué el que ell volia dir i el que jo ara sé és que per a fer coses grans, coses que importen, per a marcar la diferència hi ha que fer coses menudes. Són les coses que pot ser qui pensa molt en gran i vol anar molt ràpid no fa i per això les seues coses grans, mai seràn enormes. Les coses menudes són els bons ciments de les coses enormes. I és molt important parar-se a pensar i meravellar-se amb la joia de pensar que estàs fent coses menudes.<br />
<br />
<b>Les coses menudes són el que fa que disfrutem del camí que seguim, són la llum del dia a dia.</b>Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-46818010590921338062013-04-29T14:27:00.002-07:002013-04-29T14:27:28.815-07:00Fer-li confiança a algú és complicat. I ser de confiança jo diria que és encara més complicat. Abans jo confiava moltíssim en la gent, o més bé, confiava molt ràpid. Confiava que no és sinònim de que fos una persona confiada. Encara que sincerament sí que ho era, no en el mal sentit, sinó més bé que tenia la confiança en un mateix que té una xiqueta menuda, una inexperta en la vida. Per això també confiava molt. La ingenuitat de la infantessa. Quan pensem que podem volar, arribar a ser un futur <i>Indiana Jones </i>o un <i>Sherlock Holmes</i> versionat al femení i amb un accent per a res britànic però graciós en certa forma. Aquella inocència que caracteritza les etapes més prematures de la nostra vida. Les etapes on tot és possible només de desitjar-ho.<br />
Clar que després vaig créixer, em van ferir, em vaig alçar i vaig continuar caminant. Com havia de fer. Com <b>calia</b> fer-ho. Però a cada nova alçada s'havia de sacrificar un poc la confiança. D'aquella manera vaig quedar aillada al meu arxipèlag de confiança <i>(fent analogia amb el llibre d'Albert Espinosa). </i><br />
<br />
I bé, som pocs habitants al meu arxipèlag. Però mai hi ha defallides que no s'acompanyen amb un somriure i una mà per ajudar.Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-47758447335306272952013-04-26T16:48:00.001-07:002013-04-26T16:48:13.899-07:00Tota la vesprada cuinant. El perqué no el tinc molt clar, encara. Baralle diverses opcions com a que n'estic farta d'estar a casa per haver estat malalta, com a que demà és un dia molt important, com a que m'encanta pedrem a la cuina. <div>
La simplicitat i la dificultat juntes en un sol element: un plat exquisit. I no ha de ser una <i>delicatessen </i>d'aquelles de restaurant minimalista on ixes amb més gana de la que has entrat! No. A una simple taronja, ben sucosa i tallada a gallonets, a un plat d'arrós amb pemintonet roig sofregit, a una truita de creïlles d'aquelles tan bones que la iaia feia... La dificultat d'atinar el temps de cocció, de tallar els ingredients en la justa mesura, d'adivinar la sal...i la simplicitat d'un somriure que es provoca a la cara d'una valenciana quan s'asenta davant de la truita que feia mesos estava anhelant. </div>
<div>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div>
<i><span style="font-size: x-small;">Tu, amb els llençols al damunt que cobrien aquell marfil sagrat. Jo, menjan-te amb els ulls mentre el teu somriure em fa saber que ja has despertat. I l'olor a la coca de tomaqueta i pimentó de la iaia impregnant l'habitació. Benvinguda valenciana, t'he estat anhelant.</span></i></div>
Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-2135198212867221162013-04-25T16:23:00.003-07:002013-04-25T16:23:34.137-07:00Va notar com un pes repentí va fer del seu cos el seu llit. Escoltava sorolls molt extranys, veus, crits, era això una ambulància? Què estava passant?<br />
Obrí els ulls de cop i volta al escoltar-lo pronunciar el seu nom. El mirà aterrada pero no troba aquella tranquilitat que buscava. Els seus ulls denotaven pànic i determinació.<br />
<br />
- Ràpid, corre! Alça't, posa't el primer que trobes agafa únicament allò necessari i eixim!<br />
<br />
No entenia res però tenia una fe cega en ell. Sempre s'havia controlar les crisis. A fora més crits, plors, un soroll molt fort.<br />
De sobte sonà com un tir, però molt fort i els dos es van ajupir. Què estava passant?<br />
<br />
- Corre, ens esperen amb el cotxe en marcha!<br />
<br />
Qui els esperava? Per què? QUÈ ESTAVA PASSANT?!<br />
<br />
Baixaren les escales tan ràpid com van poder, allà estava el cotxe d'aquell amic que vivia dos carrers avall... què passava al carrer? La gent cridava, corria, plorava...i molt de soroll. Van pujar al cotxe corrent i començaren a fer camí cap a la ronda de d'alt...<br />
<br />
Es posa una mà al seu ventre voluptuós on s'estava gestant la preciossa vida d'un nadó i mirà enrrere, les llàgrimes brotaven dels seus ulls mentre s'alluyaven cada vegada més depressa la seva estimada València. <i>La seva València que ara moria envoltada de flames.</i>Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-886701321484438332013-04-22T03:39:00.001-07:002013-04-22T03:39:14.551-07:00<br />
Per qué escrivim?<br />
De vegades pense que la gent té por a desapareixer. És una de les coses més temudes per l'ésser humà: la mort. És aquesta una de les raons per les quals creem, volem deixar constancia d'allò que vam pensar, vam veure o vam viure.<br />
I com que la vida no perdona mai, volem poder recordar en un futur el passat que un dia va ser un present.<br />
Jo també escric per por a desapareixer però perqué pot ser si no plasme d'alguna forma tot allò que em recorre la ment algún dia deixaré de ser, em menjaré massa el cap i començaré a sobreviuré.<br />
<br />
<i>I serà aleshores quan hauré desaparegut. </i><br />
Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-22625015921786374872013-04-21T15:00:00.002-07:002013-04-21T15:00:58.704-07:00Dies llargs, dies curts.<br />
Dies inspirats i dies respirats.<br />
Tot era un seguit de dies.<br />
I ja no recordava quantes hores havien passat.Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-15710921280237779382013-04-19T15:54:00.002-07:002013-04-19T15:54:39.439-07:00Tot un caos.Sempre feia el mateix recorregut. Sentada al mateix seient i sempre llegint. Un dia es va alçar massa tard,va perdre el metro i va agafar el bus. S'havia oblidat el llibre i va alçar la mirada. Aquell viatge mai tornà a ser el mateix.<br />
I això que mai havia cregut la teoria del caos.Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3450813944790827741.post-56730962410413232042013-03-28T03:24:00.002-07:002013-03-28T03:24:58.392-07:00Llocs.Quan fem un viatge dues vegades, sempre regalem a les persones que ens acompanyen indrets que coneixem i en aquell moment passen a ser "els nostres indrets". De vegades ens apropiem de llocs que ens ha enssenyat una altra persona però que ens va fer sentir tan bé que volem compartir-ho amb eixa persona tan especial perque sabem, perque sí ho sabem, que ara serà més especial si cap! <div>
Al meu recent viatge he regalat indrets i panoràmiques amb la persona més especial que conec però també n'hem descobert de nous junts i crec que això és el que plena un viatge de records i rialles.</div>
<div>
Regala indrets, memòries, sentiments...també són gratix! ^-^</div>
Rosahttp://www.blogger.com/profile/09883607673466821814noreply@blogger.com0