dijous, 24 de gener del 2013

Moments.

Plaenter creuament de mirades,
encissant l'ànima amb el cor.

Nits d'estiu arran del mar,
els peus nus relliscant.

Conversis infinites,
silencis daurats.

Somriures d'alegria,
colgant pel carrer amb la gent.

Moments d'estima,
comprensió, diversió,
moments dins del temps.

Temps d'amor
i freses amb nata.

Ara que ja s'acosta la primera época dura recorde aquells moments per estudiar amb més ànims i més força.
Els moments en que tu dorms i jo estudie. T'alces, m'abraces, em beses, m'animes i tornes al llit...!

dissabte, 19 de gener del 2013

La nit dels amants.

Converses nocturnes plenes d'incoherències i sense sentits.
Revolic de cames i braços, postures indefinidiament incòmodes.
La nit dels amants a Barcelona.


Desperto de nou i sóc allà, camí de tu
d'entre totes les estrelles jo vull estar amb tu.
Ets tot allò que em porta a mi, inclús la mort
i em fa més fort, vull ser un camí, un caminar amb el cor.

dimecres, 9 de gener del 2013

Cuina.

M'agrada cuinar, m'encissa cuinar perque em calma i em sorpren.

Per a mi escriure és com cuinar. Cuinar també m'agrada moltíssim perque consegueix distraure la meva ment i alterar-me l'humor.
Per començar a cuinar has de tindre tots els ingredients necessaris i seguir un ordre a l'hora de ficar-los un a un per a conseguir un bon sabor. El mateix pasa quan escrivim. Utilitzem un conjut d'idees que ens han invaït de repent al bus, al metro o mentre posavem la rentadora. Les ordenem per conseguir el major suc possible i per a que l'escrit tinga una cohérencia.
Quan cuines tot és un guirigall de material. Que si un plat per batre els ous, que si un bol on remenejar-ho tot... I acabes amb la cuina feta un drap. I això mateix pasa a l'escriptura, fas esborranys, ordenes i reordenes les paraules, tornes a llegir-ho fins que aconsegueixes el sabor que estaves buscant. I quan acabes notes que a dintre teu ha passat una revolució, una multitud corrent, una ventolada que t'ha remenejat l'interior i t'ha deixat trastocat.
I de la mateixa que mentre el menjar s'acaba de fer vas netejant la cuina, també pasa al escriure. Mentre un escrit va acabant de prendre forma és quan ens tornem a recomposar i acabem, per fi, entenent el que ens ve a dir i allóò en el que ens transforma.
I finalment, ho degustem...i encara que no sempre està deliciós, la pràctica fa el mestre. Igualet que a la cuina!

M'agrada escriure, m'encissa escriure perque em plena de sabors.

dimarts, 8 de gener del 2013

Mamà.

"I quan et vaig agafar en braços, el món ja no era com era abans, ara era un poc més dolç."

Eixa frase me la vas dir tu un dia que parlavem de tot i de res. I va ser des d'aleshores que cada vegada que algú pronunciava la paraula dolçor i els seus derivats jo sentia que el meu somriure creixia.
El iaio acostumava a dir-me que tinc molta sort perque ja ho diu el refray: Madre no hay más que una y a ti te encontré en la calle. Bé, jo no sé si em vas trobar al carrer però que n'estic agraida de que fores tu qui m'havia de rebre, d'això no hi ha prou gràcies al món per donar-te.
Sempre has estat ahí, unes vegades molt bé, altres bé i altres regulars. Quantes coses han passat des d'aquella frase tan plena de joia i quant em canviat les dos, per a bé o per a mal. El que no és pot negar és que ens hem fet costat, tu has estat la meva confident, la meva companya de compres, de jocs i també de bogeries, per què no? Però sempre has estat ma mare.
Mai ha important la distancia. Res ens feia que jo estagués a Gran Bretanya, Irlanda, Berlín, Los Angeles o Barcelona, sempre tenim temps per a parlar i riure juntes. I també hem tingut temps de discusions, i les que tenim i tindrem. Però ja ho diuen tots, es que som iguals!

Mare, ara que només queda una hora del dia del teu aniversari, GRÀCIES. Per educar-me, fer-me millor persona, ajudar-me i sobretot, per estimar-me. GRÀCIES per creure en mi i per empentar-me a perseguir els meus somnis. GRÀCIES per intentar comprendre'm encara que et paregués una bogeria. Gràcies i mil gràcies.

Feliç aniversari Mamà. Per molts anys feliços, plens de joia i de molta dolçor. 


dilluns, 7 de gener del 2013

2013.

Comencem l'any amb forces renovades.

L'altre dia vaig escoltar una frase que em va fer cavilar una mica: "La vida és una elecció contínua. No elegir també és una elecció." 
Ja l'havia escoltat aquesta ja fa anys, a una classe de filosofia. No puc recordar qui n'era l'autor però supose que tampoc té més rellevancia l'autoria que l'oració en sí.
Compartisc l'idea de que la vida és un seguit de eleccions. I també que no elegir és una elecció. I també pense que es requereix d'un cor valent per a elegir i tirar endavant amb totes les conseqüencies de la teva propia elecció. 
Em sent feliç al pensar que les eleccions del passat, tant les meves com les dels demés, m'han portat fins el punt exacte en el que em trobe. És una extranya sensació la de saber que ets l'elecció d'una persona. Saber que sempre estará per a tu, igual que tu per a eixa persona. És extranya i reconfortant. 
Mire endarrere i veig tot el que he passat, tot a lo que he sobreviscut, i m'he n'adone que he crescut i he madurat més si cap. I això em fa sentir orgullosa de mí mateixa (per ególatra que puga sonar).

La vida és una elecció, afortunada o desafortunada, dins la teoría del caos que ens envolta. I em meravella tantíssim relacionar-te amb les eleccions de ma vida. Vaig elegir ja fa quasi dos anys estimar-te. I ha estat l'elecció més acertada que he fet mai (pot ser va renyida amb aquella de tintar-me els cabells pelrojos ^^').
Gràcies per fer el 2012 especial i acompanyar-me a descobrir el 2013. 

I tal com vaig fer ara fa un any. Aquest any també vaig a fer eleccions. De moment vaig a elegir somriure, al menys, una vegada al dia, ajudar en el possible a qui em demane ajuda i vore sempre el costat positiu de les coses sense llevar-los realisme. I, és clar, l'elecció més important de totes: deixar que la dolçor evadisca tots els problemes i arraulir-me al teu pit a les nits. 

Noves eleccions per a marcar nous començaments :)