Dies que venen i que van. Temps que pasa, com qui no vol la cosa va avançant i aquest no és un tren que espere ningú, tira endavant sense mirar a qui deixa enrrere. La llei del més llest, del més ràpid, del més pacient, del més maleable... Lleis del temps, un temps fraccionat en segments marcats per uns esdeveniments naturals que alteren l'estat de les persones i els fan envellir sense cap remei. Persones.
Persones que es contonetjent intentant equilibrar-se al món del dia a dia, respirant amb cada somni que naix dins d'una ment destinada a divagar i plenar d'ilusió les parets que envolten el cervell. Parets que de vegades creguem no ser capaços de sobrepasar i és aleshores quan mirem al costat. Eixa mà que ens acompanya durant tot el camí de la nostra vida, eixa mà que és d'una persona que un dia ens va dir "anem a fer del temps el nostre aliat perque d'ara endavant tu i jo fem les lleis". Aquella persona que ens acompanya en aquest camí de temps fraccionat en segments estacionals i amb la que notem els dies no són més que temps per compartir.
"El temps sorgeix de cada somni que naix al respirar."
