dimecres, 25 d’abril de 2012

Vent.

Diuen que ve fort,
que arrastra tot el que troba,
com un huracà.

Diuen que fa mal,
altres que alleugera,
per a uns refresca.

Diuen que ja arriba,
que ja s'acosta,
diuen que és el vent.

M'agraden els dies de vent. Aquells en que has d'anar amb pantalons perqué les faldilles s'alcen i es volen. Els dien que has d'arreplegar-te els cabells per a que no molesten... Aquells en que el vent m'empeny. 
El sentiment de continuar endavant, t'empeny, t'estira, et meneja, et fa sentir viu. 




M'agrada quan el vent m'escarota els cabells i hem somríus encissat amb ulls d'enamorat.

dimecres, 11 d’abril de 2012

Riure.

Segons la definició que trobem al diccionari:

1. Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d'una sèrie d'espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles.

2.  Tenir aspecte molt alegre o vivaç.

 
D'un esclafit soltar-ho tot!

Aquells dies en que res pareix anar bé, quan tot és fa negre i mires per on mires, tot està capgirat, no hi ha res al lloc i nesecites fugir lluny, córrer i córrer...

I al girar el cap estàs ahi, mirant-me de prop, amb el cap molt a prop de mi, amb una mirada divertida pero la serietat a la cara, i hem traus aquells somriure. Després un bes a la galta i un somriure més. Un abraç emotiu, ple de ganes, amb un molt de boca petita d'amor.
Unes mans que recorren els costats, acaronant-me, relaxant-me... i repentinament, en guàrdia! L'atac de les picoretes, les cosquerelles o com ho vulgues dir, però ahi està l'atac. I ara sí que és tot un riure, hem remenege al meu lloc, peguem voltes l'un a l'altre, jo fugint, tu buscant... i caiem al sòl.
Continuem la nostra lluita personal, aquella en la que només hi ha guanyadors, tu guanyes el meu somriure, la satisfacció... jo guanye felicitat.


I és que adore quan hem mires amb ulls de xinés! :]