dimecres, 25 d’abril del 2012

Vent.

Diuen que ve fort,
que arrastra tot el que troba,
com un huracà.

Diuen que fa mal,
altres que alleugera,
per a uns refresca.

Diuen que ja arriba,
que ja s'acosta,
diuen que és el vent.

M'agraden els dies de vent. Aquells en que has d'anar amb pantalons perqué les faldilles s'alcen i es volen. Els dien que has d'arreplegar-te els cabells per a que no molesten... Aquells en que el vent m'empeny. 
El sentiment de continuar endavant, t'empeny, t'estira, et meneja, et fa sentir viu. 




M'agrada quan el vent m'escarota els cabells i hem somríus encissat amb ulls d'enamorat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada