Volar.

Cada nit desitjava poder acaronar els núvols amb els dits.
Cada nit alliberava aquell ocell anomenat imaginació que l'ajudava a pintar constelacions.
Cada nit feia un salt i flotava suament fins arribar a la Lluna, rodona i gran, i es banyava a les seves aigues de plata.
Cada nit s'enlairava envoltada de somnis i estels.
Cada nit més lluny, més lluny.

I un dia, l'ànima li arribà tan alt que mai més va tornar a tocar el terra.

Camins del cel.

Començar.

Tornem a començar...

Ara que estic acabant-ho tot, a l'espera de les notes finals i quan per fi la realitat hem colpetja me n'adone: Torne a començar.
Tal vegada aquest siga l'últim estiu a València i l'any vinent quasi no baixaré a la terreta... I els canvis, malgrat el temps que falta, m'estan afectant. Diria que no d'una forma negativa, simplement me adonat que comence a ser major, no d'edat, sinó major. I no només per allò de ser més madura, també per adquirir més responsabilitats.
De moment, disfrutar d'un estiu que es plantetja molt intens, com aquest últim mes de Juny. I després, ja vindràn el conviure amb la parella a un nou pis, segon de carrera, pràctiques a una empresa de comunicació i més idiomes... Fer vida de major que diu el meu pare. De moment, disfrutem.

"Tenia tanta por a tornar a començar que mai havia llegit l'última pàgina. Un dia s'alçà, agafà el llibre i la llegí. Un somriure als llavis i un nou camí."

Amistat.

Quina paraula tan bonica...i com n'és de complicada de pronunciar amb certessa!
Al llarg de la meva vida he passat per situacions molt complicades relacionades amb l'amistat, i pot ser que per elles, ara tinc el concepte tan alt de l'amistat. És curiós com les males experiències ens fan perdre la fe en algunes coses i com la vida, el temps...pot ser fins i tot allò que en diuen destí, ens posa pedres obscures i brillants, que després de pulir-les bé es transformen en diamants.

Bé, us presente els meus diamants en brut...aquells que només entre nosaltres sabem apreciar el nostre vertader valor :)

I aquests són els meus diamants...aquesta és la familia que he escollit.
Gràcies per traurem el somriure, per traure el millor de mi i per recordar-me que els kilòmetres no són cap problema per a nosaltres :)

Escriptura.

"Agafà la ploma i començà a abocar al paper tot el pes de sa ànima. Amb cada lletra de tinta negra una papallona menys a l'estómac, amb cada sentiment confessat a un full desert, vestit el paper, nuu el cor. "

Per a ella escriure era com estimar, només es pot fer possant l'ànima i amb el cor destapat.