dimarts, 26 de juny de 2012

Volar.

Cada nit desitjava poder acaronar els núvols amb els dits.
Cada nit alliberava aquell ocell anomenat imaginació que l'ajudava a pintar constelacions.
Cada nit feia un salt i flotava suament fins arribar a la Lluna, rodona i gran, i es banyava a les seves aigues de plata.
Cada nit s'enlairava envoltada de somnis i estels.
Cada nit més lluny, més lluny.

I un dia, l'ànima li arribà tan alt que mai més va tornar a tocar el terra.

Camins del cel.



dilluns, 25 de juny de 2012

Començar.

Tornem a començar...

Ara que estic acabant-ho tot, a l'espera de les notes finals i quan per fi la realitat hem colpetja me n'adone: Torne a començar.
Tal vegada aquest siga l'últim estiu a València i l'any vinent quasi no baixaré a la terreta... I els canvis, malgrat el temps que falta, m'estan afectant. Diria que no d'una forma negativa, simplement me adonat que comence a ser major, no d'edat, sinó major. I no només per allò de ser més madura, també per adquirir més responsabilitats.
De moment, disfrutar d'un estiu que es plantetja molt intens, com aquest últim mes de Juny. I després, ja vindràn el conviure amb la parella a un nou pis, segon de carrera, pràctiques a una empresa de comunicació i més idiomes... Fer vida de major que diu el meu pare. De moment, disfrutem.

"Tenia tanta por a tornar a començar que mai havia llegit l'última pàgina. Un dia s'alçà, agafà el llibre i la llegí. Un somriure als llavis i un nou camí."

dimarts, 5 de juny de 2012

Amistat.

Quina paraula tan bonica...i com n'és de complicada de pronunciar amb certessa!
Al llarg de la meva vida he passat per situacions molt complicades relacionades amb l'amistat, i pot ser que per elles, ara tinc el concepte tan alt de l'amistat. És curiós com les males experiències ens fan perdre la fe en algunes coses i com la vida, el temps...pot ser fins i tot allò que en diuen destí, ens posa pedres obscures i brillants, que després de pulir-les bé es transformen en diamants.

Bé, us presente els meus diamants en brut...aquells que només entre nosaltres sabem apreciar el nostre vertader valor :)







I aquests són els meus diamants...aquesta és la familia que he escollit.
Gràcies per traurem el somriure, per traure el millor de mi i per recordar-me que els kilòmetres no són cap problema per a nosaltres :)

divendres, 1 de juny de 2012

Escriptura.


"Agafà la ploma i començà a abocar al paper tot el pes de sa ànima. Amb cada lletra de tinta negra una papallona menys a l'estómac, amb cada sentiment confessat a un full desert, vestit el paper, nuu el cor. "

Per a ella escriure era com estimar, només es pot fer possant l'ànima i amb el cor destapat.