Volar.

Cada nit desitjava poder acaronar els núvols amb els dits.
Cada nit alliberava aquell ocell anomenat imaginació que l'ajudava a pintar constelacions.
Cada nit feia un salt i flotava suament fins arribar a la Lluna, rodona i gran, i es banyava a les seves aigues de plata.
Cada nit s'enlairava envoltada de somnis i estels.
Cada nit més lluny, més lluny.

I un dia, l'ànima li arribà tan alt que mai més va tornar a tocar el terra.

Camins del cel.