dimecres, 21 de març de 2012

Papà.

Amb retràs, però com diuen... millor tard que mai!

Gràcies per sempre estar, 
gràcies pels ànims, 
per ser i respirar,
pels moments íntims.

Gràcies per donar-me la mà,
enssenyar-me a caminar, 
fer de mi una doneta,
amb ganes d'avançar.

Gràcies per les teues paraules,
pels renegons, els plors,
per inculcar-me moral,
mirades i abraçades.


Gràcies pels teus somriures,
el teu temps, 
la teua paciència,
i, sobretot, la teua presència.

FELICITATS Pare!

(Ha sigut inspiració momentànea així que tampoc n'estic molt segura del resultat. S'admeten opinions, crítiques... Res de ofenses.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada