Inspiració.

Que n'és d'entremaliada l'inspiració!

Avui no havia tingut un mal dia, més bé tot el contrari. Pot ser havia estat un dia dins la monotonia o pot ser havia estat un dia "normal". Encara que considere que no hi ha dos dies iguals i per tant no pot haver-hi dies normals, tmapoc entraré ara a definir el terme normalitat. Massa filosòfic, per així dir-ho.
La veritat és que tot i ser un dia bò, classes interesants a la uni, bones converses, un bon dinar, deures fets i lliure de classes de Xinés...Hem trobava una mica apagada. No volia pegar-li moltes voltes perqué sabia que no en trauria res, així que he anat a la dutxa. I ahí ha arribat.
Moltes vegades, l'inspiració ens agafa totalment desprevinguts, en un moment on mai pensàvem que pasaria, i ahí està. Pot ser al metro, caminant pel carrer, a la dutxa, escoltant música, cuinant, apunt de dormir, etc. El que tots aquests moments tenen en comú és que ens invaeix quan estem sols, inclús els moments d'inspiració provocats per altres persones, ens agafen quan hem "desconectat" del món per mig segon. És realment curiós.
Feia temps que no hem sentia tan inspirada, que quan he sortit de la dutxa el primer ha estat escriure-ho! I la sensació de vitalitat que ha aportat al meu cos...a la meua ment!
Hem torne a sentir més viva que mai, i sobretot, més meravellada!:)

Aci teniu el que la meua inspiració m'ha regalat:

T'he estat esperant,

Impacient, quasi embogint.

Entres com un huracà a la cambra,

Els teus llavis a l'orella,

La teva mà al meu pit,

Sents com corre embogit.

Inhale la teva essència,

Fruit del meu encís,

I com a una ilusió altanera,

Un calfred hem recorre l'esquena.

Lenta, apasionada,

Maleïda i desitjada,

Llarga ha estat la teva abscència,

Eterna la meva espera.

Simple, efímera,

Natura de difícil comprensió,

Benvinguda Inspiració.