Avui tinc un dia gris.
Pot ser la raó és que avui siga Dilluns, pot ser un canvi hormonal del cos, pot ser estic cansada per ser el primer dia de tornar a l'universitat, el francés, els deures, treballs, etc o pot ser és la rutina.
La qüestió és que avui tinc un dia gris. Aixina i tot, no considere el gris un color lleig, simplement és el color que li pose als dies com avui... També acostume a tindre dies verds, morats, taronges i tots ells amb matiços curiosos. Certament, podria definir la meua setmana amb la paleta d'un pintor, com aquelles que sempre estàn plenes i tenen una gran quantitat de colors tots mesclats. Pot ser com l'arc de San Martí.
Però avui és un dia gris, fa fred i el més curiós de tot és que això no hem posa trista. Sí tinc una sensació de monotonia, però això deu ser el cansanci de tornar una vegada més a la rutineta, tot i que cada dia és especial a la seua manera, però no senc res paregut a la tristor.
Sí, hem senc com un fantasma. Però un fantasma colorit, de molts colors! Pot ser com que sóc de tants colors el meu dia s'ha tornat gris...
De tota manera, sóc un fantasma colorit en un dia gris feliç i alleugerat. Feliç per tindre't amb mi, i alleugerat perqué sé que si estàs tu, mai més seré un fantasma gris en un dia negre. Perqué no hi haurà dies negres i sempre hem faràs estar colorida!:)
Avui tinc un dia gris amb matiços. Matiços de colors.
Gris, un color intermig entre el blanc i el negre, tampoc tenen res de dolents eixos dos colors. per a mi ets el blanc que enlluerna aquesta vida, jo el negre que ve a ser tot, per tú. Amor, Rosa, ets un color d'esperança al meu quadre, el que'n deien Vida. com has dit, sempre estaré ahí, car les mescles homogénies és el que tenen... ja no es poden separar :)
ResponEliminaun fort abraç, en la distancia, per a la meva petita buleta d'anís grisa, dolorida però sempre, sempre, dolça al meu paladar!