Cuina.

M'agrada cuinar, m'encissa cuinar perque em calma i em sorpren.

Per a mi escriure és com cuinar. Cuinar també m'agrada moltíssim perque consegueix distraure la meva ment i alterar-me l'humor.
Per començar a cuinar has de tindre tots els ingredients necessaris i seguir un ordre a l'hora de ficar-los un a un per a conseguir un bon sabor. El mateix pasa quan escrivim. Utilitzem un conjut d'idees que ens han invaït de repent al bus, al metro o mentre posavem la rentadora. Les ordenem per conseguir el major suc possible i per a que l'escrit tinga una cohérencia.
Quan cuines tot és un guirigall de material. Que si un plat per batre els ous, que si un bol on remenejar-ho tot... I acabes amb la cuina feta un drap. I això mateix pasa a l'escriptura, fas esborranys, ordenes i reordenes les paraules, tornes a llegir-ho fins que aconsegueixes el sabor que estaves buscant. I quan acabes notes que a dintre teu ha passat una revolució, una multitud corrent, una ventolada que t'ha remenejat l'interior i t'ha deixat trastocat.
I de la mateixa que mentre el menjar s'acaba de fer vas netejant la cuina, també pasa al escriure. Mentre un escrit va acabant de prendre forma és quan ens tornem a recomposar i acabem, per fi, entenent el que ens ve a dir i allóò en el que ens transforma.
I finalment, ho degustem...i encara que no sempre està deliciós, la pràctica fa el mestre. Igualet que a la cuina!

M'agrada escriure, m'encissa escriure perque em plena de sabors.