Mamà.

"I quan et vaig agafar en braços, el món ja no era com era abans, ara era un poc més dolç."

Eixa frase me la vas dir tu un dia que parlavem de tot i de res. I va ser des d'aleshores que cada vegada que algú pronunciava la paraula dolçor i els seus derivats jo sentia que el meu somriure creixia.
El iaio acostumava a dir-me que tinc molta sort perque ja ho diu el refray: Madre no hay más que una y a ti te encontré en la calle. Bé, jo no sé si em vas trobar al carrer però que n'estic agraida de que fores tu qui m'havia de rebre, d'això no hi ha prou gràcies al món per donar-te.
Sempre has estat ahí, unes vegades molt bé, altres bé i altres regulars. Quantes coses han passat des d'aquella frase tan plena de joia i quant em canviat les dos, per a bé o per a mal. El que no és pot negar és que ens hem fet costat, tu has estat la meva confident, la meva companya de compres, de jocs i també de bogeries, per què no? Però sempre has estat ma mare.
Mai ha important la distancia. Res ens feia que jo estagués a Gran Bretanya, Irlanda, Berlín, Los Angeles o Barcelona, sempre tenim temps per a parlar i riure juntes. I també hem tingut temps de discusions, i les que tenim i tindrem. Però ja ho diuen tots, es que som iguals!

Mare, ara que només queda una hora del dia del teu aniversari, GRÀCIES. Per educar-me, fer-me millor persona, ajudar-me i sobretot, per estimar-me. GRÀCIES per creure en mi i per empentar-me a perseguir els meus somnis. GRÀCIES per intentar comprendre'm encara que et paregués una bogeria. Gràcies i mil gràcies.

Feliç aniversari Mamà. Per molts anys feliços, plens de joia i de molta dolçor.