Aquesta frase l'he escoltat a un capítol de "Mentes Criminales" ja fa uns dies i no podria estar més d'acord. Tothom tenim alguna cosa que pensem que podriem haver portat millor, haver actuat d'una altra manera... La realitat -per trist que ens semble- és que no podem tornar enrrere en el temps, s'ha de viure amb les errades i amb les males decissions. Són estes les que ens ajuden a cambiar i continuar endavant, són les lliçons de la vida les que ens emboliquen i atenuen el nostre patiment.
No sóc una persona que s'arrepentisca molt assovint -i prendria el risc de dir que ho he fet unes 3 o 4 vegades en els meus vint anys- perqué pense que si en aquell moment vaig actuar així, no va ser amb fretat.
Al capdavall la vida és un ball.
Jo també hi estic d'acord. A més, el temps, per si sol, no cura res. Som nosaltres els que, amb les nostres accions, els nous errors i encerts, fem que les velles ferides cicatritzin. De tant en tant veiem aquestes cicatrius i tot ens torna a la ment, però cada cop estan més cauteritzades, i segurament tenim altres ferides obertes que centren més la nostra atenció. El ball està en els nostres peus.
ResponElimina