divendres, 3 de maig del 2013

Ella pintava. Feia croquis, esquetxos... li agradava la sensació del carbonet acaronant el full. I pintava sempre. I sempre eren obres d'art, clar als ulls de l'artista no hi ha res més real.
Un dia va aparéixer ell i li pinta un somriure a la cara. El sentiment més humil representant una gran obra d'art!

1 comentari:

  1. Posats a pintar, que és una bona afició, millor que sigui un somriure. Així hi guanyen tots.

    ResponElimina