dimarts, 14 de maig de 2013

Estic asustada. No tinc por però sí susto. Perdoneu si no es compren.molt bé l'expressió però és el que es diu a ma casa quan una persona té una miqueta de por -només una miqueta eh?- i jo ara en tinc.
És molt curiós com enfrontem aquestes situacions...jo normalment intente no pensar-ho i em concentre en aquelles coses -menudes però importants- que faràn que el dia siga igual que un altre. És a dir, intente llevar-li l'ansietat que tindria un dia assenyala't.
Bé, demà m'operen de la munyica esquerra i no se quan podré escriure.

Espere sobreviure (a l'abstinència de l'escritura).

2 comentaris:

  1. Sempre et queda l'opció de dictar i que algú altre escrigui per tu. Ànims, i que no sigui res.

    ResponElimina
  2. No crec que siga possible Xexu. De moment, no deixe ni que el meu xicot pegue una ullada al que estic escrivint en el moment com per a dictar-li a algú... Els meus escrits, per simples que siguen, continuen essent part de mi i se'm fariaa difícil obrir-me tan i ser tan transparent. Supose que acumularé pensament i espere no oblidar-los ;)

    ResponElimina