dilluns, 28 de novembre de 2011

Creure o no creure.

Ahir vaig estar a un mercat medieval amb el meu Pirata. Era un dia extrany, tots els Diumenges ho són perque un Diumenge significa que he de tornar a Barcelona deixant enrrere València, però aquesta vegada hem sentia extranyament bé (encara que puc endevinar que el motiu siga la inminent escapa que tenim pensada i arreglada ja), però bé, tornant al dia en sí. Feia una frescoreta que havera estat normal a mitjans d'Octubre i massa càlida per estar ja a Novembre, i a més, sorprenentment el Sol s'havia deixat veure un poc, per tant, era un bon dia. Podriem dir que era un dia d'eixos que et diuen: "Si et quedes a casa, t'ho perds tot!"
Doncs bé, al mercat hi havia de tot, i l'entorn era fantàstic, molt acollidor. Vam veure moltíssimes paradetes, però a una ens vam quedar una estona més llarga, va ser una tendeta on venien collars de diferents tipus de pedres. Llegint per a que ajudava cadascuna de les pedres ens vam topar de nassos amb una molt interessant: Lapislàtzuli. És una pedra preciosa per aquells que no sàpiguen quina és (jo mateixa desconeixia la seva existència), va ser graciós perque la pedra era benficiossa per a l'estrés, l'insomni, problemes respiratoris i moltes altres coses que, per sort o desgracia, he sofrit/sofrisc a la meva vida. Així que vam decidir d'anar a pegar una volteta per pensar-me si la comprava o no i de mentre continuar mirant. Finalment, el Pirata hem va comprar la pedra perque jo no n'estava segura, i ara tinc un collar molt bonic.
Tot açò serveix per encaminar-nos al tema central: Creure o no creure?
I si es creu, en què creure?
Doncs bé, avui comentant-ho a classe amb els companys ha ixit una discussió interessant, hi havia qui deia que no hi creia per res del món, que tot això eren falàcies i falsetats (que no mentides) per a tindre una estratègia de màrketing atractiva (estudie Publicitat, RRPP i Màrketing, així que ho tenim bastant present sempre), altres deien que ells no creien, però que "només per si...", hi havia altres que deien que sí, que funciona i que a "un amic li va passar que...", tot el món ha defensat el seu punt de vista i jo he estat pegant-li voltes.
Potser siga una tonteria, i per a altres no ho siga, segons la meva opinió, has de creure en tu mateix. Tinc clar que dur la pedra al coll no hem farà estar millor de cap dels mals que sofrisc, però el fet de dur-la, m'ajudarà a recordar que m'he de superar, al menys, així ho veig jo. Avui dia, la nostra societat s'ha tornat molt radical (seràn els temps que corren...) el que creu, ha de creure sí o sí, i el que no creu, no creu en res i per res! I uns critiquen als altres i és tot una crítica i cap constructiva. Doncs bé, hi ha gent que creu, i gent que no creu, al igual que hi ha gent que creu un poc, o que no n'està segur de en quina cosa creu, el que és més important de tot és que ens hem de respectar tots, creients i no creients.
I la conclusió de tot açò, i a la que després d'aguantar comentaris, postulats i referències a avis, tiets i pares que "resulta que...", per a mi, el que he guanyat és un collar ´d'una pedra preciosa, un regal d'un xicot que m'estima i un marc de referència per agafar forces quan hem trobe baixa de moral per algún dels problemes que Lapislàtzuli ha de solucionar.

I aquest és, el collar de la discordia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada