dijous, 29 de desembre de 2011

Comença per F.

I entre unes coses i altres, va arribar Nadal. 
Han estat uns dies extranys, pot ser perqué era el primer Nadal que compartía amb una persona que estime i m'importa tantíssim, pot ser perqué és el segon Nadal sense els meus iaios i així i tot continua notant-se la seva ausència, pot ser perqué ara visc a Barcelona i no veig quasi la familia... Pot ser perqué volía que aquest any el Nadal tinguera un toc especial, perqué així és com hem senc.
Vaig estar esperant les festes amb ansia, només de pensar en elles ja hem venia el somriure a la cara i els demés notaven la meua felicitat, sobretot ell.
Ell... ell per qui he volgut que aquest Nadal fora el millor dels millors, ell que feia que el Nadal tornara a tindre eixes llumenetes especials. I així ha estat, un gran Nadal. Un gran somriure. Una gran paraula que comença per F.
Avuí mire enrrere, pense en l'any passat, en el 2011 que he viscut...i me n'adone que sóc forta. Sóc una persona més en aquest món, malgrat tot, mai seré una persona més. Aquest any he rist i plorat, me n'he alegrat i m'he enfadat, i sobretot, he madurat. Mire enrrere i veig aquella nena que va començar aquest camí que la gent diu Vida, estava allí, petita, perduda i tremolosa. I ara, hem veig més madura, més gran, més forta pero també, més sabia. He aprés dels meus errors i encara que al llarg de ma vida en tindré més, no repetiré els passats. I per damunt de tot, aquest any he aprés una cosa que mai pensava que podria passar-me a mi, he aprés que sí que hi ha algú en el món per a qui sóc aquell llum especial. I també he guanyat aquella calor que faltava a la meua vida. 
Per aquest any nou podria demanar diners o salut, pero crec que ambdós coses vindran soles, que aquestes coses són com les muntanyes russes, pujen i baixen... Només demane, que la gent que m'estime continue ahí, que siguen feliços que això és el millor desig que puc tindre per al 2012.
I no com a desig, sino com a propòsit, us assegure, que allà on siga que estigau tots 4, us faré senti l'orgull d'una neta, miraré al cel amb un somriure i us donaré les gràcies per no deixar anar mai la meva mà en aquest camí.
Hem senc molt afortunada per tot el que m'envolta, i aquestes festes han estat un reflex del que ara mateixa senc a la meva vida.
Sóc afortunada. He rebut un regal de Nadal molt gran i que no és mesurable amb unitats físiques.
Aquest Nadal, m'han regalat Felicitat.

I entre unes coses i altres, ja s'acabat l'any...

2 comentaris:

  1. Felicitat compartida! Gràcies per enlluernan la meva vida i permetre'm fer-te oblidar la por de l'obscuritat :)

    ResponElimina