Avui, encara cal dir que va ser farà uns dies, vam estar parlant sobre l'homosexualitat, els diferents estats en que es troba aquest tema arreu del món i les repercusions que causa l'ignorància dels demés a les vides d'aquestes persones.
Allà pel mes de Maig, un grandíssim amic nostre ens va confesar la seua preferència per la gent del seu mateix sexe. És clar que vam acceptar aquest fet com qualsevol altra cosa i no vam donar més importancia perque justament eixe seria un comportament homòfob. Aquestes coses s'han d'acceptar com quan algun conegut/coneguda et confessa que li agrada aquest/aquesta.
I parlant de tot un poc, hem vaig adonar de la dificultat que tindrà a la seua vida d'ara endavant. No és que abans no fora conscient de l'estat ignorant i prehistòric de la nostra societat, sino que fins aquell moment, no afectava plenament algú del meu voltant, aleshores era un tema que estava ahí, i si sorgia a les conversacions defenia la meva opinió, pero no anava més enllà.
Doncs bé, és trist saber tot el que haurà de passar, pensar que no podrà expressar el seu amor per una altra persona lliurement perque serà jutjat i pot ser, fins i tot, castigat per un sector endarrerit mentalment de la societat (val a dir, un sector ben ampli i de totes classes socials). Això sí, sap que sempre ens tindrà a nosaltres pel que necessite, que li farem costat i no deixarem que ningú s'impose per creure's més "humà".
És curiós, com hi ha gent que no vol acceptar els fets. És com negar que demà farà fred quan tens totes les variables i els estudis meteorològics damunt la taula. És així i punt.
Personalment, crec que tot el món naix sent bisexual, i que segons l'educació rebuda i el teu desenvolupament propi, acabes decantant la balança cap a un costat o l'altre, o també, aconsegueixes l'equilibri. Certament, no hem considere "hetero" que diuen, jo m'enamore de persones, i hem senc atreta per aquestes, no per gèneres. Hem pareix molt cobard l'actitud de: "Pobre, és homosexual" Pobre per què? Pobre si pateix fam, si no te un sostre baix el que dormir, si té càncer, si no té feina... Pero no per la seua condició sexual.
L'homosexualitat només és un dels temes més sonats, però aquesta societat plena d'hipòcrites amb somriures de plàstic, polítics que no fan el que han de fer, i les butxques de qui no toca plenes de diners, ens demostra que tots els diferents han de ser jutjats i castigats. Doncs bé, les coses no són així i sempre quedem uns quants per a lluitar el que ens correspon.
Ser diferent no és roïn, és una qualitat.
Així que la meua entrada del any nou, va per totes aquelles persones com jo,n'estàn orgullosos de no servir als patrons i tòpics que van relacionats amb l'edat, el gènere o l'ètnia.
Tots aquells que som diferents tenim un lloc al món. El nostre propi lloc.
I us deixe una canço de P¡nk que m'encanta i reflexa molt bé el que vull expressar.
Raise your glass!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada