dimarts, 31 de gener del 2012

Nervis.

Per què nervis? Què vols dir amb això de nervis?

Aquests dies pels exámens estic sentint aquesta paraula més que mai (tot i que els nervis han estat una constant a la meua vida) i cada vegada hem resulta més abstracta i més curiosa.
Tothom sap a que ens referim quan parlem de nervis, però per què ha de tindre eixa conotació tan negativa?
Si busquem nervis al diccionari, no apareix. El que sí apareix és nervi. I després de tretze accepcions a la número catorze trobem aquella que ens servirà ara:

14. m. pl. Estat psicològic, agitat i tens d'una persona.

Després d'aquesta definició és bastant comprensible el perqué de la connotació tan negativa de la paraula. Ara bé, intentem ser-ne positius. Els nervis són allò que sentim abans d'un exámen (preparat o no), eixa sensació d'incomoditat, fins i tot d'agonia, que ens envaeix quan ens trobem davant una situació que implica certa pressió psicològica sobre nosaltres mateixos. És per això que estan vists de forma tan fosca. 
Aixina i tot, no ha de ser una cosa necessariament negativa. Els nervis ens ajuden a testar-nos a nosaltres mateixos (hi ha gent que funciona millor baix pressió), també ajuden a descarregar tota eixa adrenalina que el nostre cos ha anat creant en moments previs i de vegades han estat causa de les millors inspiracions dels grans artistes, bé siguen poetes, compositors, pintors o actors. 
Els podem veure també com a un mecanisme de defensa, millor estar nerviós i no confiarse per així tindre un rendiment més ventajós. 
I sincerament, la millor part són els nervios positius. La sensació aquella de picoretes a la panxa, aquella que et fa somriure com un estúpid o que t'accelera el cor en tantes situacions diferents: l'esperada arribada del Nadal, o de qualsevol dia especial; l'arribada d'un parent, un amic o un amor; l'espera abans d'un concert, de començar un llibre que estas dessitjant obrir... Eixe tipus de nervis que són positius. 

No hi ha res de dolent en estar nerviós, lo dolent està en deixar que el teu nerviossisme et controle i et frene.


 I què passa, si el meu estat es de tranquilamentnerviosa? (:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada