Llengües.

 Políglota, políglota, políglota, políglota... Com m'agrada aquesta paraula!:)

És curiós perque mai m'havia parat a pensar que ho sóc. No és que desconeguera l'existència d'aquesta paraula, sino que no la relacionava amb mi, simplement, era una paraula extranyament extranya amb un significat conegut però amagat per la sensació graciossa que hem provoca pronunciar-la.
Tot açò va sorgir perque l'altre dia hem va passar una cosa molt curiosa per a mi, encara que amb el temps a Barna acabarà per ser una cosa normal, i al contar-li-ho la primera paraula que hem va dir va ser: Políglota!
Va ser una acusació, entre bromes i rises, i curiosament al escoltar-lo pronunciar aquesta paraula hem va vindre un somriure als llavis. Pot ser era un somriure d'orgull, o pot ser d'agraïment pel complit o qui sap...La qüestió és que va ser un somriure i un somriure sempre, sempre és important. El cas venia a ser simple, però amb el joc de paraules i idiomes sonava molt més gracios.
Si busques políglota al diccionari surt açò:  2 adj. [LC] [FL] Que parla diferents llengües.
M'agrada pensar que ho sóc, perque no només hem dona coneixença de diferents llengües sino també de diferents cultures, i crec que això és molt més important que la llengua en sí.
De vegades hem trobe amb gent que no ho compren: “Jo parle la meua i qui no m'entenga que s'espavile” Sí, és una postura totalment respectable però...massa dràstica segons la meua opinió i molt pobra d'esperit curiós. Doncs sí, parle Valencià (o Català com us vinga de gust dir-ho), Español, Anglés, Italià, Alemany, Francés i Xinés i no hem pareix que siga una mala cosa, sino tot el contrari, ja que gràcies això l'altre dia vaig poder ajudar uns nens alemanys perduts a Barcelona i guiar una parella italiana fins a Sagrada Familia.

Políglota, políglota, políglota, políglota ... que ets i com m'agrades :)