Herald.

Sempre cavalgant, d'aci cap allà, d'allà cap aci...i la familia al cor, i l'ànima pesada.

"Ja n'era capaç de veure la torre. Alta, grisa, feta pols...com tot allò que havia anat deixant enrrere. En Fabreu apurà el cavall, l'animal estava cansat però sempre era millor descansar a un lloc amb aigua. Apreta fortament la bossa contra el seu pit, aquella vegada el missatge era important, no que els altres que hagués dut fosin menys importants, però aquell contenia una informació privilegiada, com tota aquella que es meneja en temps de guerra. 
Una vegada havia creuat les grans portes de madera, els guàrdies van ordenar tancar. Ràpidament ja tenia a sobre una quantitat una mica sofocant de gent, guàrdies, un enviat del rei, unan oia que li oferia menjar, nens petits fent rebombori...Suspirà profundament i amb una mirada decidida seguí el Conseller, li havia estat manat que l'entrega havia de ser personal i amb el rei, i així ho pensava complir.
La sala a la que va ser portat era gran, amplia i de pedra, probablement havia estat utilitzada com a sala de ball. Malgrat tot, com era el temps que era, no hi havia cap indici d'alegria a aquella sala, només al final, un rei i una reina sentats als seus trons, amb cara fatigada i molts anys al damunt.
Fabreu donà el missatge al rei i espera pacient. Aquella era la seva feina, esperar...Esprar que es decidís a contestar, esperar el missatge, i córrer, sempre córrer.
Una vegada li va ser donat l'altre missatge, va fer un mosset a la taberna de la ciutat i, una vegada el cavall descansat, torna a agafar el camí... I mentre veien com es perdia la seva silueta en l'obscuritat de la nit, la reina va comentar: Aquests són els homes que realment controlen la guerra.
I el rei pensà, que no havia escoltat mai paraules més encertades."

Quan era petita, sempre pensava en el Heralds. Com a tota nena m'agradava fantasetjar, i sempre hi havia Pirates o Edats Mitges al meu cap...quan hem vaig fer gran, vaig descobrir que cap dels dos eren com imaginava, i aleshores vaig decidir que cada vegada que deixara l'imaginació volar, seria inocent. Com una nena petita que imagina la vida d'un Herald.